Psicoanàlisi gratuït

Quan treballes de cara al públic, has de saber tractar amb gent de tota mena. Hom detecta comportaments bastant generalitzats que tractes de comprendre per no estar contínuament enfadat amb el món (per exemple, pares que deixen anar els nens a la biblioteca com si fossin al parc); després hi ha casos individuals que són autèntica carn de psicoanalista. D’aquests darrers només queda desentendre’s, per no haver de fer-se mala sang.

Tot i això, haig de reconèixer que en el fons m’encanta, ja que a partir d’aquestes situacions gaudeixo elaborant un psicoanàlisi gratuït d’aquella persona, preguntant-me i raonant quin coi de problema té.

L’últim cas que vaig «patir» a la biblioteca va ser quan un usuari va venir a preguntar on teníem llibres en anglès. La conversa va anar més o menys així:

– Bona tarda, teniu llibres en anglès?

– Novel·la…?

– Sí.

– Aquí darrera d’aquesta prestatgeria -vaig respondre assenyalant la prestatgeria en qüestió-, hi ha la novel·la en diferents idiomes, entre ells, l’anglès.

– Molt bé, d’acord, gràcies.

Al cap duna bona estona es va acostar de nou l’usuari al taulell de préstec amb uns quants llibres a la mà, em mirà sorneguer i digué, assenyalant uns prestatges de la zona de llibres de coneixements:

– També he vist que teniu d’aquells llibres petits en anglès.

– Sí, són relats adaptats per aprendre anglès -vaig respondre de seguida, en saber de què parlava.

– No m’ho havies dit.

– Perdoni… En preguntar-li si volia novel·la i en dir-me vostè que sí, no he pensat en els llibres per aprendre anglès. No són pròpiament novel·les…

– Sí, però són en anglès i jo t’he demanat llibres en anglès.

– Ah… -vaig respondre, completament descol·locada.

-Tranquil·la, no passa res… – contestà, amb un to paternalista. I adoptant un to més aviat alliçonador, afegí- Però espero que ho tinguis en compte per la propera persona que vingui demanant el mateix, que teniu llibres en anglès en dos llocs diferents. Bona tarda.